Las mejores webs al servicio de los usuarios.

La comunicación online es cada vez más importante en la sociedad de hoy. Las páginas web pueden llegar a recibir millones de visitas al día y es por eso que hay que saber gestionarlas y organizarlas.

Gerry McGovern, experto en comunicación por internet, nos acerca claves para llegar a las personas que visitan nuestro portal y satisfacer sus necesidades. Sus artículos recopilan las ideas principales que hay que tener en cuenta para que la página no fracase en el intento de ayudar e informar al usuario. McGovern destaca que la web debe estar centrada en un tema que sea “claro, convincente y atrapar al lector”. Asegura que la información que circula es de baja calidad y que es preciso elevar el nivel para ganar credibilidad.

Estamos inmersos en la era de la sobresaturación de información y internet canaliza gran parte de ella. El experto asegura: ” El contenido no es neutral: o aporta valor o la destruye. Y asegura: ” Si quiere maximizar el valor, céntrese en el contenido de mejor calidad y despréndase del de relleno.”

  La emprea Ryaner,  McGovern la usa como ejemplo, dice que a pesar de tener un diseño pobre, el portal aporta todo lo que el internauta busca, son directos,francos,precisos,claros… Para él, el “instinto”, por parte del gestor de internet, es básico para saber cubrir las necesidades reales del cliente, lo que realmente le preocupa. Hay que conocer a los clientes de una manera profunda, según apunta. Los clientes tienen la capacidad de auto servirse, subraya la idea de anteponer a las personas resulta ser al final la clave del éxito.

 Muchas páginas son ideadas sin un objetivo claro y sin saber para quién van dirigidas. De este modo la información que se aporta resulta ser inútil y asegura que el contenido en la red tiene dos objetivos. El primero es el ánimo de comunicar algún tipo de conocimiento al lector que visita el portal; el segundo es conseguir que el lector sea más propenso a actuar teniendo en cuenta ese conocimiento.

Lo que McGovern propone en sus artículos es que hay que pensar más en el quién y no tanto en el qué, puesto que el contenido que se publica, el usuario es el que decide con un click  si le interesa o no lo que está leyendo.

Woody Allen vuelve a Barcelona

Después del éxito de Vicky Cristina Barcelona Woody Allen vuelve a la ciudad condal para rodar su próximo film. El rodaje empezará el verano del 2010 con el mismo equipo técnico y actores. El dicector neoyorquino volverá a confiar con Scarlett Johanson, la oscarizada Penélope Cruz y Javier Bardem. Parece ser que el actor Hugh Jackman, que ya participó en la película  Scoop  con Allen, podría cerrar el gran elenco de actores. 

 El director neoyorquino ha asegurado que la película será una comedia romántica pero le dará un giro inesperado rompiendo de esta manera con sus últimos films. Mediapro volverá a producir la película, así lo asegura Jaume Roures, quién muestra su satisfacción de volver a repetir con el cineasta norteamericano. Barcelona volverá a abrir sus calles a Woody Allen, y volverá a ponerse al servicio del director. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, se ha mostrado satisfecho con la notícia apuntando que es otra gran oportunidad para la ciudad de abrirse y darse a conocer al mundo.

El éxito de la última película de Allen fue rotundo, en el que Penélope Cruz ganó el Oscar, el Goya y el Bafta como mejor actriz de reparto y el film ganó el Globo de Oro como mejor película del año. Veremos que idea tiene Allen de Barcelona esta vez, todavía no se conoce ni la trama ni tampoco el título de la película, todavía tendremos que esperar unos meses para ver de nuevo a Woody con su fiel sombrero verde y a su equipo rodando por las calles de la ciudad.

Última entrada…

Aquesta és l’última entrada que faig al bloc per l’assignatura de Nous Fromats. És el moment de fer balanç de tot el que s’ha fet al llarg del trimestre. El cert és que el fer aquest bloc m’ha donat l’oportunitat de conèixer més la revolució d’internet i tot el que suposa. S’ha aprofundit en la Web 2.0, coneixent alguns dels aspectes més importants que la formen, com les xarxes socials, els podcast, el periodisme ciutadà… Avui en dia la xarxa és una eina molt potent que s’ha de conèixer i dominar, crec que encara més en el cas de les persones que volem ser professionals dels mitjans, és una eina molt útil. Sense cap dubte m’ha enriquit molt aquesta assignatura, més del que al principi podía pensar. 

L’últim dia de classe vam veure el discurs que va fer Steve  Jobs, el president de Apple, per a l’universitat de Standford. Un discurs carregat d’emoció on encoratja a tots els estudiants, entre d’altres coses parla de la connectivitat dels punts, el que estudiem avui ens servirà per el dia de demà. Finalment tanca el discurs dient que mai s’ha de perdre “la gana“, les ganas de fer el que un vol i sempre ha volgut fer. Això és important, saber què volem fer i perseguir-ho.

Les xarxes socials

Avui en dia pràcticament tothom és usuari d’alguna de les xarxes socials online que existeixen. Les més freqüents són el Messenger, el Fotolog, Hi5 o la més recent el Facebook. És una manera d’estar en contacte amb els amics, familiars o retrobar-se amb persones amb les qui haviem perdut el contacte. Les xarxes socials es poden dividir en humanes com les que he detallat anteriormet o les de contingut. Les de continguts són aquelles més específiques, per exemple si estàs buscant una foto aniràs a una plana web determinada (http://flickr.com). La xarxa social online la formen 41’7 milions d’usuaris a tot Europa. El nou fenomen, el Facebook, el formen 4’3 milions d’usuaris només a Espanya i 175 en tot el món. Les xarxes socials ens  permeten passar els límits físics i estar en contacte amb qualsevol persona del món. Podem crear el nostre perfil, compartir aficions… Ens pot ser útil per buscar feina en definitiva donar-nos a conèixer al món. Moltes persones no estan d’acord amb les xarxes socials online, últimament han surgit crítiques cap al Facebook, ja que disposen de totes les nostres dades personals i fotografies, diuen que a la llarga pot anar en detriment de tots els usuaris. Una cosa és certa, sempre hi ha d’haver un límit al crear el nostre perfil.

Què estàs fent?

Un nou fenomen ha arribat a la xarxa, l’anomenat Microblogging. Consisteix en la distribució de missatges curts d’un màxim de 140 caràcters. És una barreja de serveis com el bloc, la missatgeria instantànea, els SMS i la xarxa social. La millor manera de representar el que és el Microblogging és mitjançant el Twitter (twitter.com). A través d’aquesta plana web la persona es crea una pàgina personal, de manera que quan ja és usuari es va construint poc a poc una xarxa de gent amb qui es comunica de manera instantànea. La gran novetat és que no cal estar a internet per utilitzar-lo, es pot fer per extensions, Firefox o fins i tot des del telèfon mòbil. És, sense cap mena de dubte, una manera de comunicació ràpida que interessa a diferents sectors de la societat com el sector de l’educació, el sector periodístic (http://twitter.com/nytimes) i la societat en general. Pel sector polític es veu com una oportunitat, alguns polítics ho utilitzen com una bona manera de comunicar-se amb el poble. Un exemple és el senyor Ernest Benach, el president es comunica mitjançant el Twitter, com podeu veure a la seva plana; http://twitter.com/ebenach. En aquesta podem veure les persones que el segueixen, les persones que ell segueix i què està fent el president del Parlament Català un diumenge a les cinc de la tarda. Barack Obama és un altre usuari de Twitter. (http://twitter.com/barackobama)

La filosofia Twitter és compartir, explicar què he vist, on he estat, què he fet…Twitter  ja ha desenvolupat mots específics com “Twittejar”  o “Retwittejar”.  És una aplicació jove, només té tres anys però té el suport popular, arriba a tenir 55 milions de visites diàries.

Per acabar podeu llegir què opina Tim O’reilly, l’autor de la Web 2.0, sobre aquest nou fenomen. http://radar.oreilly.com/2008/11/why-i-like-twitter.html

“El guardián silencioso”

Aquesta ha estat una setmana on el porter del Barça, Victor Valdés, ha tornat a ser qüestionat per un sector de l’afició culé. Dos errors (davant l’Espanyol i l’Olimpyque) del meta català han tornat a obrir l’etern debat: Valdés si o Valdés no. Després de 7 anys al primer equip i amb més de 200 partits jugats, part de l’afició culé no el vol com a porter. És difícil d’entendre, ja que és un jugador que ha participat activament en els millors moments de la recent història del club blaugrana, amb dues lligues i una copa d’Europa. Zamora en una ocasió l’any 2005, aquest any torna a ser el porter menys golejat. Ser porter no és fàcil i menys al Barça. Valdés ha declarat aquesta setmana que desde que té 20 anys se’l mira amb lupa. Pocs porters han passat a la història al Barça (Ramallets, Zubizarreta..). Fins que va arribar Victor Valdés van passar  7 porters diferents, aquesta és una dada bastant representativa, queda clar que és molt difícil ser porter del Barça. Actualment és el tercer capità de l’equip, és un jugador que enten perfectament la filosofia d’aquest club, procedent de les categories inferiors del Barça, es va formar a la pedrera del club. No ho ha tingut gens fàcil i tampoc ho té ara, acaba contracte l’any 2010 i encara no s’ha parlat de la seva renovació, esperem que quedi poc. A continuació deixo un vídeo de Cuatro, que van realitzar després del passat Barça-Madrid i que resumeix perfectament la trajectòria d’aquest gran porter, la doble V…

El podcàsting

En aquesta nova entrada del bloc faig referència al podcàsting. El podcast crea arxius de so, semble que és un bon mètode de poder fer ràdio, sense la necessitat d’estar en un estudi professional. És com un bloc parlat on l’autor pot enregistrar entrevistes i documents sonors que enriqueixen el bloc amb la paraula en mig de tanta lletra. Moltes pàgines web, per tal d’oferir més informació a l’usuari, incorporen el podcast. Un exemple és la pàgina web de la ràdio catalana Rac 1 on, cada hora pengen el butlletí horàri en forma de podcast (www.rac1.org).

El podcàsting no deixa de ser un avanç en el món de la web 2.0, que ja vaig explicar en entrades anteriors. Cada vegada és més freqüent l’ús d’aquest nou mètode que és entre nosaltres desde l’any 2004, es jove, però creix cada dia.A continuació deixo un vídeo que explica què és el podcàsting.

 

And the Oscar goes to..

Penélope Cruz ha fet història aquesta matinada, l’Acadèmia de Hollywood ha premiat a l’actriu amb l’Oscar a la millor actriu secundària per la seva interpretació a Vicky Cristina Barcelona, així doncs és la primera Espanyola en aconseguir-ho.  L’edició número 81 ha deixat com a guanyadora absoluta la pel·lícula Slumdog Millionaire (millor pel·lícula, director, guió adaptat, muntatge, direcció de fotografía, direcció artística i millor muntatge de so.) La gran decepció ha estat el film El curioso caso de Benjamin Button que optava a 13 estatuetas i només n’ha obtingut tres. Kate Windslet ha guanyat l’oscar com a millor actriu principal per la seva interpretació a El Lector, el millor actor ha estat, contra pronòstic, per Sean Penn per el film Mi nombre es Harvey Milk. El moment més emotiu de la nit ha vingut quan s’ha conegut el nom del millor actor secundàri, el desaparegut Heath Ledger per El caballero oscuro.

                                 

 La posada en escena era espectacular, l’escenari estava covert per una imponent cortina de llàgrimes de Swarovski, tot plegat creava un escenari que recordava als night clubs dels anys 30. La ceremònia ha estat magníficament presentada per l’actor australià Hugh Jackman on la música ha estat la gran protagonista. L’actor ha cantat amb Beyonce o amb l’actriu nominada Anne Hathaway entre d’altres, deixant així al presentador còmic dels últims anys. Un dels atractius d’aquesta festa del cinema, era veure els vestits de les anomenades Celebrities, i aquest any, de nou, les millors firmes han desfilat per la glamurosa catifa vermella.  Armani Privé, Dior, Elie Saab… Aquest any, tot i la crisis, la ceremònia no ha decepcionat i segur que la cadena ABC ha conseguit l’objectiu marcat, augmentar l’audiència perduda els últims anys. El teatre Kodak de Los Angeles ha tancat les portes i ja es prepara per la pròxima edició.

Ciutadà i també periodista?

Els termes, Journalism 2.0 o Participatory Journalism, ens acosta a una nova realitat, el Periodisme Participatiu o el que és el mateix el Periodisme Ciutadà.                                                                                                                                                            L’aparició dels blocs, el creixement desmesurat del món de la digitalització ha accelerat l’aparició d’aquest nou concepte de periodisme. Ara el ciutadà adopta un roll actiu en el procés de recollida i distribució de la informació. 

 

Els atacs del 11 de setembre de 2001 a Nova York, van canviar el concepte, la gent començava a fer informació i el mitjà de difussió era internet. El llibre de Dan Guillmore “We are the media” ja explica aquesta revolució per part de la informació. Estem doncs, davant de un nou model, on sens dubte els periodistes de professió i els mitjans perden l’exclusivitat de la noticia. Ja tenim exemples a la xarxa, hi ha pàgines on els protagonistes són els ciutadans, les noticies les aporten ells, un exemple és la web bottup.com. Per tant el model tradicional està clarament obsolet, tothom pot ser periodista i això no fa res més que desvirtuar la professió.

Els mitjans semblen concients d’aquest canvi i tenen seccions on el protagonista és l’audiència, un cas és el diari la Vanguardia en la edició digital.                                                                                                      

I  ara, quin paper adopta el periodista? Crec que el terme, periodisme ciutadà, és erroni, per ser periodista es necessiten 4 anys de carrera universitària.  La participació del ciutadà ajuda al professional però mai pot substituir-lo, no crec que tothom pugui ser  periodista, però sí tothom pot opinar i participar en el món informatiu, estem davant de una reestructuració del mitjà on hi ha cabuda per tothom. Tot evoluciona, i el periodisme també.

El món dels Blocs

Avui en dia qualsevol persona pot tenir un bloc. El terme conegut com a weblog prové de las paraules Web y Log.              Un bloc és un espai web periòdicament actualitzat per l’autor. En el bloc aparèixen ordenats els textos o els articles de manera cronològica. El que permeten tots els blocs és crear un diàleg,    ja que els visitans de la pàgina poden deixar els comentaris, això sí, sempre que l’autor ho vulgui. La temàtica de cada bloc és lliure, depenent dels interessos de l’autor, pot ser un bloc per a la reserca, cinèfil, del món de l’esport…  Els blocs aporten enllaços a altres planes web. A la vegada, i per poder ser més representatius, es poden posar videos, música o fotos per complementar el que s’ha escrit, de manera que el que ens visita pot completar la informació que ha llegit. Ara el concepte canvia, si abanç una persona per dir que ho havia fet tot a la vida era, tenir un fill, plantar un abre i escriure un llibre, semble que avui en dia tenin un bloc, un dels tres objectius ja està fet.